Últim dia de seminari!

Em fa molta llastima parlar d'aquest últim dia de seminari tots junts.
Entre tots, haviem aconseguit crear un clima de convivència molt bo, i ara segurament, ens separarem. Ves a saver què ens proposa el destí.
Lamentablement, no hi vaig poder assistir, ja què, per motius que venen de més enrere, tenia un compromís.
Faré un petit comentari de tot el que m'han explicat; encara que no hi fos, no e deixat d'estar en contacte amb la vida de l'universitat.
Molt agradable la sorpresa del seminari d'en Xavier Àvila: entrar cantant cançons relacionades amb molts professors.
I no puc finalitzar aquesta entrada, sense donar les gràcies a la nostra tutora, Imma per el petit detall que ens va donar a tots els integrants del seminari.
Tot a sigut una experiència deliciosa, i esperem tornar-nos a veure les cares tots plegats, en petit grup.
Gràcies!

Penúltim dia de seminari!

Penúltim dia de seminari a la vila de Blanquerna!
Després de dues sessions d'entrevistes individualitzades, el nostre seminari retorna la el camí, per a seguir amb més lectures de companys, i amb l'entrega del treball: va de mestres.
Va de mestres és el títol del segón llibre llegit a l'assignatura de seminari. Aquest, consta de moltes cartes adreçades a futurs treballadors en l'àmbit educatiu.
Dites cartes, aconsellen, propossen, i comenten aquesta futura feina.
A sigut un treball molt amé, ja que, ens a endinsat una mica més en el nostre futur món, en el qual, ens donem compte, que ha de ser vocacional: hem d'acompanyar a aquestes petites criatures a formar el seu futur, i tenim molta responsabilitat.
Com bé comento en un dels apartats del treball, podem relacionar aquest llibre amb el ja llegit a l'assignatura d'Antropologia; El tono de la enseñanza, que sempre recalca la importància dels nens, i que són pots encara per omplir, feina que ens correspón a nosaltres, els mestres.
Crec què, és un llibre molt interessant de llegir, ja que ha sigut escrit per dos autèntics professionals i experienciats professors.

Visita a un espai educatiu

El divendres 20-11-09 a la tarda el Raul i jo vam anar a visitar El Molí d'en Rata. Aquest és un molí fariner i hidràulic, el qual, en moltes ocasions es visitat per infants d'escoles de Ripollet, Cerdanyola, Barcelona o rodalies.
A aquests nens se'ls hi explica l'història d'aquest molí, de l'amo d'aquests terrenys, de l'encarregat de treballar en aquest molí i de la familia Gasol, tots ells responsables en més o menys mida de la vida i història del Molí d'en Rata.
Ara mateix s'ha convertit en una sala d'exposicions, en el seu dia va funcionar com a casa i antigament va ser un molí fariner.
Primerament als infants se'ls hi fa una explicació del que és un molí fariner i s'ensenya el seu funcionament, el qual s'aprecia des dels voltants de l'instal•lació. Seguidament s'ensenya la cuina i els nens aprecien moltes diferències entre aquesta cuina i les que tenim tots ara a les nostres cases. En aquestes cuines havia la llar de foc on les families passaven moltes estones contant històries però no hi havia nevera, congelador, forn,etc... Aquella cuina és molt més rudimentària que les d'avui dia i això és una cosa important que s'explica per a que els infants s'adonin de les diferències que hi havia abans a les cases dels nostres avantpassats.
Hi han exposades eines que utilitzaven els pagessos com agulles per cosir sacs, llànties d'oli o aixades.
Al pis d'adalt veiem pa de molts indrets del món com la baguette, el pannettone, la rosquilla, el pà de motllo,etc... i està la paraula pà escrita en trenta idiomes diferents. Això ens demostra que el pa és universal i que a tots els indrets del món es conèix i es menja.
Hi ha sacs amb diferents cereals com el blat de moro, la civada, arròs i s'explica als infants que tot això són cereals que són casi imprescindibles i els utilitzem de formes molt diverses. També hi han imatges d'aliments fets amb farina com poden ser els pastissos i les pizzes per fer veure als més petits de l'importància que té la farina a la nostra alimentació. A l'època medieval, els grecs i els romans també utilitzaven i menjaven pa i gràcies a escrits, leyendes, històries i dibuixos grabats ho hem pogut comprovar.
A la recta final d'aquesta visita, els nens i els monitors van a un edifici que està al costat d'aquest molí i fan una activitat la qual és molt interessant i agradable per a tots els infants. El monitor explica i entrega el material necessari per a que els nens facin una massa per a fer pa. Aquests nens quan tenen la massa a punt la guarden dins d'uns plats de plàstic i se'ls enporten cap a casa i a la nit quan estan amb els seus pares, posen aquestes masses al forn i al cap d'una petita estona tenen pa propi i artesà. És a dir, que cada nen fa de forner i pot ensenyar als seus pares part de l'activitat que el mateix dia pel matí han realitzat en El Molí d'En Rata.
Va ser una visita molt entretinguda, interessant i que penso que a qualsevol infant li pot agradar fer aquesta visita. Després d'haver visitat El Molí d'en Rata, aquests nens sabran una mica més d'aqueta història i també del funcionament i tipus de molins que existeixen.

La cosa no afluixa!

Ja queda menys per nadal, i aixó és nota en l'ambient; estrés, nerviosisme, treballs, no podem deixar mai res per última hora, està comprovat!
Aquesta setmana, a seminari, més lectures i més actualitats educatives, com està el mon!
Aquesta, va donar molt a parlar; el director, serà cap de personal i avaluarà les faltes dels docents.
L'objectiu d'aquesta proposta, és que l'èxit escolar augmenti.
Com abans he esmentat, va donar molt a parlar, discutir, i sobretot, reflexionar. L'educació, si que gran part és l'escola, però no ho és tot. No parem de escoltar i llegir a la premsa, moltes propostes de millora a l'escola. Però senyors, el major problema, no es a l'escola; encara no s'en han adonat?
Crec que estàn remenant massa coses, algunes necessaries, i altres no.
A més a més, vam fer un petit incis en la setmana extraordinària, concretament, com vam passar el dia amb els nostres fadrins el dimarts, i repassant el dilluns, amb les conferències que va aver-hi.
Va haver experiencies molt bones, com per exemple la que ens van explicar el Daniel i l'Aroa; que van anar a una escola amb una metodologia diferent a la dels demés.
Quina de les dues metodologies és millor? aquesta és la pregunta que no paro de repetirme una i altra vegada. Perquè, si la permeten, vol dir que també és una metodologia bona no?
Aquesta setmana, encara més!

Salutacions des de la vila de Blanquerna...!!

La meva lectura a seminari i entrega del informe de les revistes educatives

La meva lectura el passat dimecres a seminari, va ser del llibre Bitllet d'anada i tornada de l'escriptora Gemma Lienas ( amiga del professor Marià Baqués, segons va dir divendres ).
Aquest llibre tracta sobre una noia, que cau en una de les enfermetats més freqüents de les adolescents; Anorèxia i Bulímia.
A la Marta, que és la protagonista, la internen en un centre mèdic per a que es recuperi d'aquesta enfermetat.
Dins del centre, pot parlar amb moltes pacients, inclòs, fà amistat amb alguna noia.
Per més informació, llegiu-lo nois!
Tothóm deia que m'ho havia preparat, la veritat, no ho havia fet.
Que tinc que corretgir?
Controlar la velocitat.
No fer pauses quan no toca.
No deixar que els nervis m'invaeixin.
La veritat es que vaig sortir força content, no ho havia fet tan malament com jo m'esperava.
També el dimecres, que va ser un dia per a possar-nos al dia, vam entregar l'informe encarregat des d'Alemanya de les revistes educatives aquí, al nostre país.
És en aquest, on extraurem el punt negatiu del dia, al no saber si ho hauré fet bé o no, ara només toca esperar, i sempre ansiós de millorar!

REVISTES EDUCATIVES

El passat dimecres, després de diversos dies sense seminari, les meves companyes ( Vanessa Hernández i Judith Tarradellas )i jo, vam presentar la notícia educativa que a nosaltres ens semblà més interessant.
La notícia enfrontava les noves tecnologies i el mecanoescrit de tota la vida.
Aquesta, va tenir molt d'èxit, ja que, en presentarla, es va obrir un intens i profund debat.
És beneficiós?
Com haurem d'actuar?
L'escriptura desapareixerà?
Com repercutirà a la caligrafia?
És bo per la vista que els nens estiguin tanta estona davant un ordinador?
Aquestes són, varies de les questións que debatíem en petit grup.
Tot i que, és un tema actual, que està inundant les aules de primària, les nostres conclusións són que, ambdues han d'anar lligades; els nens no aprendràn mai a escriure amb un corrector del ordinador, i alhora de la caligrafia, serà un veritable desastre.
També, vam deixar constancia de totes les notícies educatives que vam trobar interessants al llarg d'aquest mes d'Octubre, recollides en un portfolio.

Elogi de la feblesa

Setmaneta moguda a la vila de Blanquerna; molta feina i poc temps, però ho superarem!
Aquesta setmana, amb dues lectures, destacant la del Elogi de feblesa.
Llibre molt interessant, parlant subjectivament clar.
El dimarts vam tenir l'oportunitat de posar en comú la lectura, realitzant un debat, veient tots els punts de vista de tots els companys, manera idònea per que no s'ens escapi res.
Dijous, en canvi, varem tenir sessió audiovisual d'una conferencia realitzada a la nostra facultat, d'Alexandre Jollien.
Va ser en aquest moment, que hem vaig donar compte, veient el seu estat físic, que certament aquesta persona ho havia passat veritablement malament.
Crec, que el missatge que obtenim del llibre i de la conferencia, ens va molt bé a nosaltres, ja que, dia a dia, en la nostra professió i en els nostres estudis, hem de treballar força per conseguir alló que volguem.

Quedar, i recordar!!

I es que a seminari, vam fer una sessió magistral!
Quina gracia hem va fer, recordar tants moments de la infancia, i quines situacións tant diferents vam viure tots plegats.
Resumint, quina bona estona vam passar!

Sóc així!

Qué és el que ens caracteritza? després de molts moments de reflexió...
Perqué sóc com soc?
Doncs sincerament, perque sóc un complert inconscient, intentant dur a terme un estil de vida, que potser, en uns anys hem passaràn factura.
Llavors, qué hem caracteritza?
Sens dubte, la meva " taca ", que té un significat individual i sentimental alhora.
El seu significat individual, podriem dir, que és la inestabilitat dels estats d'euforisme que tenim la joventut durant aquesta época de la nostra vida, i el significat personal és.....JAJAJAJAJA
Avuí serà un gran dia!